Carta a les meves nétes

Eduard Punset mira cap enrere per tal de projectar cap al futur tot allò que ha après… i ho fa explicant-ho a les seves nétes. A través d’aquesta fórmula rememora com va ser la seva mare qui li va inocular la curiositat i l’esperit lliure que l’han convertit en un explorador tota la seva vida. Punset desgrana apassionadament les grans idees que han canviat la seva existència i que aspira a transmetre a les nenes i a tots els seus lectors: la plasticitat del cervell que ens permet modular el nostre futur. La preeminència de la intuïció per damunt de la raó. El potencial de les xarxes socials. L’atzar i la gràcia de l’origen de la vida. La relativitat d’alguns esdeveniments. La necessitat d’adaptar-nos i canviar d’opinió. La seva confiança en el futur…